Hipertextual

Han passat 22 anys, d'ençà d'aquesta declaració d'intencions proclamada a Davos   per John Perry Barlow, poeta i activista polític nord-americà. Des de la distància en el temps que ens atorga el privilegi per opinar, valorar i reflexionar, sobre   el que opinaven els defensors de "l'aldea global". Fins a quin punt s'ha complert el projecte d'emancipació del ciutadà respecte a les elits   polítiques i econòmiques? Som més lliures? L'apoderament de la ciutadania és real o virtual? Són moltes les preguntes que m'envaeixen, però la primera impressió és que les veus com la de John Perry van veure en el ciberespai un nou espai d'interacció entre els homes, una nova manera de relacionar-nos, que trencava les barreres físiques, les fronteres, el temps... i aquesta idea la van associar en espais d'expressió ciutadana, espais d'autoconsciència col·lectiva. Aquests eren els pilars sobre el que es construiria una civilització global,

La galàxia hipertextual, trenca les barreres físiques de l'espai-temps, ens endinsem en un món dominat  per les noves tecnologies, en el món del ciberespai, mentre naveguem, immersos per nous espais virtuals recentment explorats, espais interactius, immediats, infinits, aleatoris... que no sabem cap on ens porten, ni el perquè, ni el com...la incertesa de la galàxia provoca inseguretats i riscos però també genera oportunitats i capacitat transformadora... Cap a on anem?